"El més important del disseny és com es relaciona amb la gent"

V. PAPANEK

Us presentem Disseny per a la inclusió, el procés com a resultat, promogut per l’Associació Ojalá Projects i el Museu del Disseny de Barcelona. Un projecte d'aprenentatge i co-creació entre alumnes d’estudis superiors de totes les disciplines del disseny i col·lectius en diferents situacions de vulnerabilitat, lliure de qualsevol estigma i prejudici social, amb un retorn bidireccional, tant pel col·lectiu com pels estudiants.

Seguint una metodologia de treball inclusiva, estudiants i col·lectius apliquen els seus
coneixements per tal de detectar necessitats, entendre’s, empatitzar i promoure el Disseny
com a motor per a la innovació social.

L’objectiu d’aquesta proposta, ideada i comissariada per Anaïs Esmerado, és fomentar sinergies integradores entre els participants a través del disseny, posant l’accent en el procés com a marc d’aprenentatge i transformació social.

L’anàlisi actual del context penitenciari, ens confirma que no disposa de suficients recursos en medi obert que garanteixin un model adreçat a la reinserció social de les persones en situació de privació de llibertat. Així, no queda garantida l’atenció residencial a persones sense recursos, en permisos de segon i tercer grau i les prestacions d’excarceració o els pagaments de pensions o allotjaments són del tot insuficients.

Aquesta situació condiciona les possibilitats de realitzar un procés de reinserció i accés a l’habitatge i al treball, especialment d’aquelles persones excarcerades que no disposen de suport familiar o de xarxa relacional.

La cobertura de l’allotjament facilita l’acompanyament d’aquest procés fent el suport i seguiment, al mateix temps que afavoreix la possibilitat de donar-li continuïtat al model de rehabilitació que s’inicia al centre penitenciari.

S'ha de prendre consciència de l'estigma al qual han de fer front les persones en situació de reinserció social penitenciària. No només han d’aconseguir una oportunitat laboral, sinó també un lloc on viure. La vulnerabilitat de persones que han estat excloses del sistema, augmenta quan no tenen ningú de la seva xarxa afectiva que els aculli un cop surten fora. En aquestes condicions, les oportunitats són limitades i la precarietat a la qual es veuen abocats són recurrents i, conseqüentment, el retorn als centres penitenciaris pot convertir-se en un cicle de continuïtat.

Prop del 67% de les persones empresonades no tenen una llar quan surten*

*Dades extretes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya.

Actualment, Càritas és una de les principals organitzacions que acull i acompanya les persones empobrides. De fet, des del 1944, l'organització neix a casa nostra amb l’objectiu de respondre a les necessitats de les persones en risc d'exclusió social per tal d’assolir una societat més igualitària, solidària i justa.

Des de Disseny per la inclusió reivindiquem l’ús de la cooperació entre futurs dissenyadors i persones amb risc d’exclusió social per tal de compartir subjectivitats.

Fomentem un aprenentatge bidireccional, tant per visibilitzar i desestigmatitzar els col·lectius en situació de vulnerabilitat, com per generar aprenentatge i consciència social entre els alumnes de disseny. En aquest cas, alumnes de disseny d’interiors de l’escola CESDAPC que comptaran amb la tutoria d’Amaya Martínez doctora en arquitectura i docent.

L’objectiu principal és promoure el disseny com a eina de transformació social. Els alumnes en un procés de cocreació amb els residents proposaran solucions a les necessitats espacials que es detectin per tal d’aconseguir una millora en la qualitat de vida dels residents en els pisos d’acolliment temporal.

Escoles que participen:

Col·lectiu que participa:

Dissenyem per a tots, o per a la majoria? Les persones que no hi veuen, tenen una percepció diferent de la realitat i del que ens envolta. Com a dissenyadors i dissenyadores, tenim l’oportunitat de trencar les barreres que dificulten la participació de les persones amb discapacitat visual dins del teixit cultural de la ciutat. Aquest projecte planteja una reconstrucció de diversos productes o necessitats que dificulten l'autonomia de les persones invidents.

A Catalunya hi ha un total de 34.078 persones amb discapacitat visual*

*Dades extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

L’ONCE és una organització social que neix l’any 1938 amb la idea de generar oportunitats laborals a les persones cegues. La seva activitat es centra en la creació de nous llocs de treball, els quals fomenten la seva independència econòmica. També ofereix serveis enfocats a millorar la vida de les persones amb diferents discapacitats, reivindicant el dret a una vida digna per a tothom.

Aquest projecte consisteix en un procés de cocreació entre les persones amb discapacitat visual associades amb el col·lectiu social de l’ONCE i els estudiants de les escoles de disseny de BAU, IED, LCI i la UOC. Durant el procés creatiu, els estudiants analitzaran quines són les dificultats que es poden trobar les persones amb ceguesa o amb problemes greus de visió i, juntament amb els afiliats, es cercaran solucions a les necessitats en l’àmibit del disseny de producte que hi ha en l’actualitat. L’encarregat de tutoritzar la cocreació serà Josep Novell, professor de l’escola ELISAVA, membre de l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i del Disseny i fundador de l’estudi de disseny industrial NOVELL/PUIG.

Escoles que participen:

Col·lectiu que participa:

L’aïllament social derivat per la prevenció de la COVID-19, ha afectat especialment a alguns col·lectius com el de les persones amb diversitat intel·lectual. El desconeixement de la situació d’aquestes persones és la principal causa de discriminació a la qual han de fer front. Amb l’objectiu de fomentar la inclusió social, aquest projecte pretén posar en relleu la sensibilitat creativa de les persones amb diferents afectacions cognitives a través del disseny.

Només el 30% de les persones amb diversitat intel·lectual tenen estudis de secundària obligatòria*

*Dades extretes de: Federació Dincat Plena Inclusió

El Grup Cooperatiu TEB, nascut el 1974 al barri de la Barceloneta, té la missió d’aconseguir una vida inclusiva per a les persones amb diversitat intel·lectual a més de ser un suport per a les seves famílies. Entre altres accions, generen oportunitats que fomenten la integració al món del treball i ofereixen diferents activitats a les persones amb un major grau d’afectació cognitiva, i que resideixen a la seva xarxa de llars.

A Catalunya, 66.741 persones tenen diversitat intel·lectual*

*Dades extretes de la Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers socials i Famílies del 2019

Tot i els anys que fa que estan al barri, els usuaris del TEB Barceloneta, tienen la sensació que no se’ls coneix, és per aixó que es proposa que estudiants de disseny gràfic, audiovisuals i d’interacció de les escoles de disseny BAU, ELISAVA, L’IDEM i UOC creïn conjuntament amb ells una campanya de comunicació interactiva per donar-se a conèixer i així fer escoltar la veu a les persones amb diferents afectacions cognitives. Un projecte tutoritzat per David Torrents, dissenyador gràfic amb una àmplia experiència i recorregut com a cartellista, i Jacqueline Molnár, il·lustradora i nominada per l’Astrid Lindgren Memorial Award 2020, l’Enric Mor.

Gràcies a la propera connexió entre els usuaris del TEB i els estudiants, la participació ha estat molt alta i han pogut treballar amb facilitat amb el que s’oferien uns i altres. Les tècniques utilitzades han estat la fotografia, el dibuix i l’stopmotion, presentant el projecte amb cartells protagonitzats pels components del TEB i un anunci audiovisual que promociona les activitats i la funció de l’agrupació al barri, donant veu a les persones i a l’entitat amb la seva gran tasca humanitària. El lligam gràfic que uneix les obres, és el mateix accent que les distingeix unes de les altres: la posició en la fotografia, els colors escollits, la composició i els detalls ressalten cada cartell en individual i s’incorpora en el conjunt, tal com volen ser reconeguts ells en el món.

Aquests cartells, impressos en lones de gran format que cobreixen la façana del TEB Barceloneta. També pengen banderoles d’alguns balcons del veïnat amb una frase que interpel·la als vianants. El dia que es pengen els cartells es reparteixen unes postals a la gent de peu on s’explica la intenció del projecte i tornen a presentar-se. El propi gest de repartir les postals és un primer contacte amb la gent que habita el barri, de manera que el seu desig de ser saludats i ampliar el cercle es compleix en la presentació del projecte. Passats uns dies de tenir els balcons plens de cartells, algunes veïnes els han contestat amb cartells similars i responent a la pregunta “com et dius?”.

Tot el procés d’aquest resultat i l’explicació dels recursos i les sessions estan projectades a holadiversitat.org.

Escoles que participen:

Col·lectiu que participa:

S’anomena ictus a les conseqüències que provoca la interrupció del flux sanguini al cervell o a la ruptura d’una de les venes o artèries cerebrals. Tot i la rehabilitació, la majoria dels supervivents d’ictus no tenen una recuperació completa de la mobilitat.

A Catalunya 13.000 persones pateixen un ictus cada any. És la tercera malaltia més letal juntament amb el càncer i altres malalties cardiovasculars*.

* Dades extretes de la Generalitat de Catalunya.

Proposem generar debat sobre la moda inclusiva dissenyant una col·lecció de roba per a aquestes persones que s’han vist obligades a reaprendre i readaptar-se en el seu dia a dia en una acció tan quotidiana com vestir-se.

Des de l’Associació per a Superar l’Ictus Barcelona es treballa per millorar la qualitat de vida de les persones que han sofert la malaltia a través d’un assessorament col·lectiu i familiar.

Els estudiants de disseny de moda de l’escola de disseny LCI Barcelona, co-crearan juntament amb aquest col·lectiu per tal de fomentar la seva autonomia i independència a l’hora de vestir-se.

El projecte serà tutoritzat per Sonia Carrasco, dissenyadora amb marca propia de moda sostenible i docent a LCI de l’optativa Estratègies d’Eco-Disseny; Aida Giménez, dissenyadora freelance especialitzada en disseny de moda de peces tècniques i esportives i docent a LCI de l’optativa de disseny de roba d’esport; i Bárbara Garballo, dissenyadora especialitzada en corseteria i alta costura, i docent a LCI de Patronatge i Tall i Muntatge i l'optativa de corseteria.

El conjunt de peces desenvolupades durant aquest temps és el resultat de compartir experiències, records i necessitats dialogades entre dissenyadors i usuaris. Aquestes peces exigien ser útils, però també estètiques, fet que els ha animat a formar part del procés, trencant la diferència entre utilitat i estètica. Les estudiants s’han vist amb el repte de fer peces a mida, no només amb diverses talles, sinó també amb asimetria. La complementació d’opinions ha estat el punt fort del projecte, ja que el coneixement experiencial d’uns i altres ha posat el punt de mira en detalls desconeguts en la mirada aliena. El resultat final s’ha presentat a través d’una sessió fotogràfica protagonitzada per les supervivents a un ictus, posant també de relleu els cossos no-normatius que tan ignorats són en el món de la moda convencional.

Escoles que participen:

Col·lectiu que participa:

Per a que les persones amb discapacitat puguin ocupar el lloc a la societat, cal fomentar un canvi en la mirada, posar el focus en la riquesa de la diversitat i visibilitzar les potencialitats de les persones i no només les seves mancances. Es proposa treballar les habilitats creatives d’una persona amb diversitat intel·lectual des de la seva òptica, metodologia i coneixements.  

El 80% de les persones amb diversitat intel·lectual, en edat de treballar, estan sense feina*

* Dades extretes de l’Observatori de Treball i Model Productiu.

El TEB Sant Andreu té per objectiu generar capacitats. Actualment, és un dels principals centres del Grup Cooperatiu TEB per a les persones amb diversitat intel·lectual i destaca envers els altres perquè els seus usuaris participen en la producció industrial de productes com ara pintures o eliminadors d’olors. També disposen d’un canal de televisió anomenat TEB Vist, on ells mateixos creen el contingut de l’informatiu emès.  

Seguint la dinàmica del projecte, els estudiants de disseny gràfic, interiors, moda i producte d’ESDAP Catalunya del Campus Llotja co-crearan amb els usuaris del TEB Sant Andreu, fent èmfasi en el procés creatiu i generar una dinàmica de treball poc tractada a les aules. Aquest projecte estarà tutoritzat per Noemí Clavería, graduada en Belles Arts i dissenyadora de producte, juntament amb Montse Noguera, professora de mitjans informàtics d’ESDAP Campus Llotja.

Durant les diverses sessions que han completat el projecte, la tipografia ha pres un pes important des de l’inici, fet que ha facilitat encaminar el projecte i trobar un objectiu i un procés interessant per a tothom. Com que la tipografia és un element de l’escriptura, es planteja als usuaris usar-la per expressar allò que tenen ganes de dir al món. El resultat ha estat una campanya gràfica i fotogràfica en què posicionen aquestes frases al món, de manera física, pensades i escrites per ells mateixos.

Paral·lelament es desenvolupa un joc de taula, que serà l’altre projecte del TEB Sant Andreu. Aquest joc ha estat plenament ideat i materialitzat per usuaris i estudiants, escollint els colors, tipografies, regles del joc, dinàmica i objectiu. Durant el procés s’han anat provant tècniques com ara l’estampació o el collage. Tècniques que permeten la participació total d’usuaris i estudiants i que, a més, inclou les empremtes úniques i personals sobre el resultat final.

Escoles que participen:

Col·lectiu que participa:

Coneguts com a Centres Residencials d’Acció Educativa, els CRAE són allotjaments a menors d’edat que, per qüestions econòmiques o per protecció del menor, no viuen amb els seus pares o familiars. En un mateix centre hi poden conviure infants i joves de diverses edats amb necessitats i realitats molt dispars. Proposem generar un debat sobre la interacció dels residents amb l’espai on viuen tenint en compte les seves dinàmiques de treball i lleure.

Entre altres accions, l’Associació Intress dona aixopluc a diversos Centres Residencials d’Atenció Educativa (CRAE) per a infants i joves d’entre 3 i 17 anys especialment vulnerables. Dins d’aquests centres, es promouen els vincles saludables als residents que, en molts casos, han estat víctimes de maltractaments en el seu context familiar.

El 31% dels menors de 18 anys a Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social*

* Dades extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya.  

Donada la confidencialitat per a la protecció dels menors, els estudiants de disseny d’interior de l’escola ESDAP Catalunya del Campus Deià i els joves residents duran a terme aquest projecte de forma participativa i telemàtica, vehiculat per les educadores del centre i la tutoria d’Amaya Martínez, professora del grau de disseny d’Interiors d’ESDAP Campus Deià, arquitecta i fundadora de Encajes de Arquitectura.

La relació entre infants en situació de vulnerabilitat i estudiants d’espais, ha d’enfortir-se i estrènyer els vincles des del principi, així doncs podran compartir pensaments i propostes de disseny que facin del centre una llar per als residents. És per això que les primeres sessions es centren en el joc, en conèixer-se i descobrir les mancances que els infants detecten en l’espai.

Arribats a un punt de confiança i comoditat, les estudiants comencen a proposar redissenys sobre les sales comunes. Les decisió passa per remodelar la distribució dels elements, un canvi de colors i addició d’elements útils que permetin fer l’espai més habitable i interactiu. Després d’una mostra de propostes, els infants decideixen la que té més poder d’adaptabilitat i satisfacció de les necessitats.

Durant les dues últimes sessions les estudiants apliquen els dissenys en dos espais. Aquesta intervenció implica que facin realitat, per primera vegada durant els anys acadèmics, que un disseny s’apliqui de forma real. Amb l’afegit que tenen contacte amb materials i el muntatge de forma activa. El resultat és sorpresa per als usuaris de CRAE, que s’emocionen en veure el final i agraeixen el canvi i l’escolta per part de tots els participants.

Escoles que participen:

Col·lectiu que participa:

Moltes dones en situació de vulnerabilitat veuen agreujada la seva situació per múltiples factors com la pobresa, el sensellarisme, formar part del col·lectiu LGTBIQ+ o la condició de migrant, entre d’altres. El treball sexual és, o ha estat, una sortida per a moltes d’elles, fet que desencaneda un seguit de violències diverses. Entre elles el tràfic de drogues, la violència de gènere o abusos sexuals. Amb la voluntat d’empoderar a les dones víctimes del menyspreu, plantegem un projecte de customització de roba reutilitzada amb la missió de trencar els estigmes socials que en el mateix món de la moda s’imposen.

Gairebé el 70% dones en situació de vulnerabilitat tenen
problemes relacionats amb el consum de drogues*.

* Dades extretes de Metzineres  

Conegut com el primer aixopluc per a dones que utilitzen drogues sobrevivint la violència, Metzineres és un col·lectiu del barri del Raval que porta a terme estratègies comunitàries a favor dels drets humans i la transversalitat de gènere. Un dels seus objectius és la inclusió de les dones amb drogodependència dins del teixit cultural de la ciutat. Entre altres activitats, hi destaquen podcasts i tallers de fotografia i maquillatge.

Estudiants de disseny de les disciplines de moda audiovisuals i producte de les escoles BAU i ELISAVA co-treballaran amb les Metzineres del Raval sota la tutorització de la Bruna Sedó, il·lustradora i dissenyadora de moda de la reconeguda marca Lurdes Bergada & Syngman Cucala.

Amb l’aportació de donacions tèxtils, les Metzineres i les estudiants han posat en comú els seus gustos i coneixements per a desenvolupar una col·lecció de peces usant la tècnica ecologista upcycling. Partint de peces en desús, les han reconstruït per aplicar-hi una visió personalitzada, empoderant a les usuàries i omplint de caràcter i distinció les peces que elles mateixes vesteixen.

Els tallers han passat pel modelatge sobre elles mateixes i sobre maniquí. Tallant i cosint. Pintant i decolorant segons les preferències. No és un taller de costura, ni de tall i confecció; és un taller de deconstrucció i construcció. De trencar els patrons i plantejar-ne de nous.

En aquest espai les dissenyadores tenen un contacte directe amb el desenvolupament de projectes de caire social, una forma de trencar la bombolla acadèmica que les empara durant els anys d’estudi. Les Metzineres són les protagonistes en tot moment, escoltant les seves atencions, fent-les partícips i desenvolupadores del seu propi projecte, atenent les seves necessitats i respectant les seves decisions. Aquest intercanvi entre usuària i dissenyador/a propicia que el resultat sigui satisfactori per a les dues bandes i que el diàleg de decisions durant el procés enriqueixi el projecte, afegint-hi així capes de complexitat i afavorint l’ús final.

La col·lecció es presenta en l’última sessió de taller en format passarel·la de moda. Les models són les pròpies Metzineres, codissenyadores i coproductores de les peces finals. Complementàriament, s'organitza una sessió fotogràfica a l’Àgora Juan A. Benítez, l’espai on s’han dut a terme les sessions i que emana seguretat i creativitat per a les dones del col·lectiu.

Escoles que participen:

Col·lectiu que participa:

Organitzat per